La valoració del cas de la PAC 1 i la participació al debat ha estat positiva.
Encara que la majoria de les opinions que els companys i les companyes han anant realitzant han estat molt interessants, del debat m’agradaria destacar aquest fragment:
L’educació intercultural, ni en l’àmbit escolar ni el conjunt de les pràctiques socioeducatives, és un fi en ella mateixa. L’educació intercultural és un mitjà per el desenvolupament de condicions socials que permetin, a la vida quotidiana, el tractament de la diversitat humana i cultural d’una manera democràtica que garanteixi a tots els implicats una convivència raonable i equilibrada.
Més que aprenentatge a nivell teòric, crec que tots hem realitzat un importantíssim treball de reflexió sobre el què suposa EDUCAR EN UNA SOCIETAT PLURICULTURAL com la nostra.
Universalisme, relativisme, etnocentrisme,... són mots que s’han anant publicant; en canvi, crec que en el cap de la majoria ronda la paraula UTOPIA: la nostra escola té un gran repte per davant!
17/4/09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
